 |
 |
Descargar |
|
 |
Imprimir |
|
|
L´art de saber assolir els consens públic
Agradar, fer compartir la bellesa fins i tot en situacions dramàtiques gràcies a un llenguatge refinat dirigit a diversos nivells de classes socials, aquests són alguns dels objectius perseguits per Antoni Miralda.
Han deixat traçes a la seva memoria: la Mona, de Barcelona, la ceremonia del centenari de la torre Eiffel, a París, la contribució als Magiciens de la terre a la Grande Halle de la Villette, a París, el projecte euramericà Honeymoon i la contribució als Jocs Olímpics de Barcelona. Aquestes traces em van quedar gravades pel fet que jo, personalment, anava a la recerca de temes per a una teoria q reunís diferents nivells de cultura a fi d´instaurar un llenguatge comú en el camp social. Havia trobat un fonament teòric per a les meves investigacions en el pensament del filòsof torinès Gianni Vattimo, i exemples significatius en les obres del cineasta Almodóvar, del dissenyador i arquitecte Hans Hollein, del director i actor Bob Wilson, del músic Phil Glass i, naturalment el pintor i creador d´esdeveniments Antoni Miralda.
Tots aquests artistes són còmplices en una convicció comuna: la pràctica de les arts és la demostració d´un fenomen important, l´explosió de l´estètica fora dels límits institucionals fixats per la tradició. L´art ha de deixar d´existir com a fenomen específic. Ha estat superatper una estetització de l´existència pròpia de la cultura postindustrial. Aquests artistes, alliberats de la teoria de la discontinuïtat basada en el fet q allò que és “nou” es presenta com un factor destructiu i com a una interrupció del desenvolupament històric, ja no esperen que l´art ens sorprengui en una societat futura profundament transformada , sinó que es plantegen l´experiència artística com un fet estètic d´integració en la vida diària . Tenen en compte l´impacte dels mitjans de comunicació, la distribució de la informació, l´important paper de la diversió i l´espectacle, de la incitació al plaer aplicat sempre a criteris de bellesa , de sofisticació de refinament tècnic, criteris propis de l´espectacle i de l´animació dels sentits.
FRANÇOIS BURKHARDT
La irracionalitat i la modernitat
Tot allò irracional, arcaic i futurista és present en el treball de Miralda gairebé com a puntal que ha guiat la successió d´intervencions, exposicions i manifestacions. Podríem intentar retrobar i reconduir el paper d´aquests models, com també la manera que s´interrelacionen els diversos materials i totes les coses i els objectes que han donat lloc a la seva expressió. S´ha volgut veure la matèria i les seves qualitats, en nombroses manifestacions de l´art dels nostres anys, com a adjectius de les idees. Miralda fa sorgir tot el potencial que els objectes i signes utilitzats contenen per abolir les instàncies personalistes en la creació contemporània. L´artista desapareix darrere de les coses i els esdeveniments, que es representen a si mateixos i són reinterpretats pels espectadors/participants.
BARTOMEU MARÍ