Corominas

 

"Pintures molt noves"

"Very new paintings"

Del 16 d'Octubre al 5 de Desembre


Viure amb la pintura

M’agrada parlar de pintura amb Quim Corominas, parlar de la seva pintura, de com la viu, de com la fa. Vam començar aquest costum als anys setanta i encara ara prosseguim una conversa que no crec que tingui final, perquè ens resulta estimulant, gratificant i clarificadora, especialment per a mi perquè en Corominas pensament i acció es donen simultàniament i interactivament. Ho ha afirmat la crítica i ell mateix ho ratifica, quan diu “Les coses les vaig solucionant a mesura que la pintura es va coent i es va fent. La meva realitat la vaig descobrint a poc a poc i a vegades amb molt de neguit, amb por, perquè no sé que passarà, però és un repte que ja m’agrada” o “És quan em vaig encallant que vaig trobant les solucions (...) Poder desenrotllar un llenguatge i després posar-lo al servei de les meves idees és el que a poc a poc haig d’anar aconseguint”.
Aquesta manera de fer la trobo molt propera a la del protagonista de “L’obra mestre desconeguda” de Balzac, en el sentit que els dos busquen un art directament relacionat amb la vida, un art cada vegada més intens i autèntic, un art que aspira a l’absolut. Mai en tenen prou amb l’obra que han acabat de fer.
Sempre hi ha un camí per explorar i noves oportunitats per expressar-se, com ens demostra una altra vegada Corominas amb aquesta sèrie d’obres fetes l’estiu del 2009, que, evocant un títol del seu admirat David Hockney, ha denominat “Pintures molt noves”. I és veritat. Aquests acrílics són nous, frescos, vius i encara que molt lligats al seu vocabulari dels anys vuitanta i noranta, responen a una altra baralla pictòrica, resultat d’una represa de la pintura, després de dos anys de pausa dedicats a la pedagogia, al col·leccionisme de joguines de paper i a la creació de llibres d’artista.
Els seus quadres segueixen essent “un esclat de color i formes provocat per una intensa necessitat de viure i una profunda capacitat de crear”, com va escriure Jordi Falgàs el 1991, perquè aquesta és una premissa incontestable del seu ser i del seu fer, tot i que en aquesta etapa explora en el seu subconscient pictòric on troba referències que procedeixen de l’expressionisme abstracte (De Kooning, Motherwell, Pollock, etc.,) i fragments de realitat que el pop va recuperar a través de l’obra de Lichtenstein, Warhol, Indiana o Jasper Johns, per citar-ne només uns quants. Evidentment, són uns colors, unes formes i uns temes que Corominas ha desenvolupat a la seva manera i que ha deixat fluir d’una forma espontània i intuïtiva en una obra que tot i ser molt nova, és molt seva i afegeix als vells impulsos cromàtics, gestuals, tècnics i argumentals més llibertat, més naturalitat i més sentit del gaudi i del plaer.

 

Daniel Giralt-Miracle








 




Títol: Llunari
Mida: 81 x 130 cm.
Tècnica: Acrílic sobre tela
Inaguració:
Divendres, 16 d'Octubre
Hora: 19:30h.
Veure més imatges



c. del nord,13
17001 Girona
t. 972 22 65 88



exposició actual
darrera exposició

obra gràfica
galeria
qui fa galeria
galeria opina

links
contacte





galeriacontesta@galeriapresenta.com

Català    Castellano    English